Unes mans plenes de sol

Amb el bombardeig van morir immediatament els germans i la mare d’en Daniel; el pare, malferit, va sobreviure dos dies. La veïna modista, la Carmeta, va recollir el nen. El pare havia fet escriure a un cosí del poble, que va baixar a recollir-lo. Ara en Daniel, en Niel a la novel·la, viu al camp, a ca l’oncle Tomàs, cosí del pare. L’avi d’en Daniel, cabaler, va renyir amb el germà, l’hereu, pare de l’oncle Tomàs, perquè no li va donar «La campana», la finca que li havia promès heretar. L’oncle explica a en Daniel la nissaga dels Bastida, potser no del tot fidelment. Resseguim detalladament tota la vida d’en Daniel dels tretze anys als trenta.